Presentació del niu al CasalCalen llars d'infants, cases de colònies i centres de lleure en català

L'associació El Niu vol potenciar espais extraescolars en els quals es pugui transmetre la llengua

 El dia 21 de febrer se celebrava la Jornada de les Llengües Maternes i al Casal Jaume I de Perpinyà es presentava en aquesta ocasió una nova associació, El Niu, que té per projecte de crear llars d'infants, cases de colònies i centres de lleure en català.

 

Per presentar el projecte varen prendre la paraula Jean Michel Pasquier, Josep Serra, Prisca Llavari, Marie Laure Rius, Glòria Aguilera i Cristina Batlle. L'associació, de moment, té catorze membres i la seu social és al Casal Jaume I. Estan estudiant un logo i han dipositat a Prefectura els estatuts.

L'objectiu del dia era per ells tant explicar aquest projecte com fer conèixer l'associació i buscar noves complicitats i nous adherents, fent saber que necessiten la col·laboració de tots, tal com ho va dir Batlle. Jean Michel Pasquier va explicar que s'ha constatat que hi ha una demanda forta de pares que volen que la mainada sigui criada en català, però que a la Catalunya del Nord, «si bé tenim escoles catalanes, no hi ha cap oferta que vingui abans de l'escola, com les llars d'infants, o en el temps extraescolar: centres de lleure o cases de colònies, i d'aquí va néixer la idea de completar l'oferta».

La idea bàsica de l'associació és crear aquest llocs per transmetre tant la nostra llengua com la nostra cultura. Se sap que al País Basc existeix aquests tipus d'estructures i uns membres de l'associació ja van fer el viatge per aprendre d'ells i veure si les coses d'allà es poden adaptar a les nostres terres.

Al mateix temps, aquí, els membres de l'associació han començat rondes de converses amb diferents batlles per veure si la idea els podia interessar, i aquests encontres han estat bastant esperançadors. Ara, doncs, l'associació continua treballant en el projecte amb el propòsit d'obrir com més aviat millor una llar d'infants, tot i subratllar que només es llançaran quan les coses seran ben madures.

Jean Michel Pasquier també va subratllar que això també correspon a necessitats dels ajuntaments i que si no s'espavilen per crear aquestes eines, societats privades ho podran fer a la Catalunya del Nord, ja que se coneixen uns catorze projectes privats. Aquí Josep Serra va explicar que amb la voluntat del govern de l'Estat francès de tancar les escoles maternals, s'obren noves possibilitats per a l'educació en català i que és una oportunitat que no hem de deixar passar.

Cristina Batlle, que és educadora de joves infants i ja treballa dins una llar d'infants a Cabestany, va presentar el projecte pedagògic d'una llar d'infants tipus, que seria de dotze places i funcionaria en col·laboració amb les escoles, les biblioteques i les cases de gent gran. Va explicar també que el projecte social depèn de l'ajuntament d'implantació de la llar.

El projecte pedagògic seria respectar les edats de la mainada, el seu ritme, aprendre a conviure, i ajudar-la a créixer dins un lloc que respecti la seva evolució tant física com psicològica, tot transmetent la nostra llengua i la nostra cultura. Durant la presentació també es va esmentar la possibilitat d'homologar les assistents maternals que treballin en català; és un sistema que ja existeix a Bretanya i que permet a les persones que guarden mainada a casa de fer-se conèixer com a persones que ofereixen un servei d'atenció dels infants dins la llengua del país. S'ha parlat també de la possibilitat que els dinars provinguin de l'agricultura bio o local, si és que es pogués cuinar al si de la llar.

L'Hervé Pi va parlar del cost i del pressupost: se sap que al País Basc, una llar d'infants costa 120.000 euros per any per dotze mainatges, i els ingressos haurien de ser a base de subvencions: Estat, Ajuntament, Consell General, Generalitat i CAF i també de quotes dels pares.

Font elpunt.cat 24/02/10 02:00 - Perpinyà - Alícia ey-nomdedeu